Història

L’etimologia de Vilaverd denota l’existència en el període romà d’alguna vil·la en aquest lloc. A mitjan segle XII hi fou organitzada la repoblació com a fruit de l’acció conjunta del comte Ramon Berenguer IV i Pere Berenguer de Vilafranca; aquest cavaller havia repoblat Duesaigües o Vila-salva —origen de la futura vila de Montblanc— i el comte, el 1115, li concedí la vicaria i la batllia d’aquest lloc i li assignà un ampli terme que incloïa l’actual de Vilaverd; el mateix any, l’esmentat comte concedí la carta de poblament de Duesaigües i de Vilaverd, que malgrat formar part d’una mateixa unitat jurisdiccional representaven dues poblacions diferenciades. Poc després, Vilaverd entrà sota la influència de l’arquebisbe de Tarragona, el qual, juntament amb el comte el concedien, també el 1115, a Pere de Vilagrassa perquè en prosseguís el repoblament. El 1178, però, el lloc passà de manera definitiva a la mitra tarragonina per la donació que féu Alfons I a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls. Aquesta concessió provocà al llarg de la seva història diversos problemes jurisdiccionals amb el veguer de Montblanc. L’any 1342 Pere el Cerimoniós va vendre la total jurisdicció del lloc a l’arquebisbe Arnau Sescomes; l’any 1406 la mitra tarragonina adquirí definitivament la total jurisdicció sobre aquest lloc fins a l’abolició de les senyories.

Vilaverd, vinculada al Camp de Tarragona pel fet de pertànyer a la mitra, participà a partir del 1339 en la Comuna del Camp fins a la dissolució d’aquesta institució pel decret de Nova Planta del 1716. Durant la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat.

Carrers de Vilaverd

Menu

Formulari de cerca